La nostra cuina, la mediterrània, està marcada per les tradicions i per la religió. I malgrat que avui dia s’han abandonat moltes pràctiques creences, tot i que som molt més laxos, el calendari segueix esquitxat de festivitats els orígens de les quals són ancestrals, i amb un clar origen religiós, festes que venen carregades de plats, receptes i suculentes proposades culinàries. Fins i tot el Carnestoltes!
Orígens del Carnestoltes
Aquesta festa “pagana” es remunta a temps enrere. S’iniciaven -com ara- amb la celebració del Dijous Llarder, també conegut com el “Dia de l’ou i el porc” o el “Dia de la truita”. Aquest dia indicava la fi d’un període d’alimentació grassa i calòrica, iniciat amb la matança del porc, per Sant Martí (novembre), i seguit del Nadal, l’època de les “fartaneres patacruèlics” per excel·lència.
Al febrer, per tant, el rebost ja s’havia buidat, però quedaven encara alguns llardons i botifarres, productes de la matança del porc que podien conservar-se per més temps. La qüestió era, doncs, inflar-se d’aquests aliments grassos – botifarres, llardons, truites i molts altres més- per a preparar-se per a l’abstinència de la Quaresma, els 40 dies “de penitència”, en els quals l’Església cristiana prohibia la ingesta de carn.
Set setmanes sense provar carn
La Quaresma s’iniciava -i s’inicia- el Dimecres de Cendra. El nom d’aquest dia es remunta a un passatge de la Bíblia: Judit es va cobrir el seu cap amb cendra (prostrant-se davant Déu) abans d’intentar alliberar Betulia. Aquest gest va cobrar sentit en els segles V i VI quan es va posar en marxa la “penitència pública”. Una marca de cendra que deixava assenyalats a tots els grans pecadors. Les seves penes es perdonaven amb la confessió dels seus pecats per a la “purificació de l’ànima” i l’obtenció de la Comunió.
A Catalunya la Quaresma està representada per “la Vella Quaresma”, una vella pagesa amb set cames, que va perdent una a una a mesura que van passant les setmanes. Aquesta velleta arrugada i amb cara de pocs amics, s’enfrontava al rei Carnestoltes durant els dies de Carnestoltes, una lluita en la qual sortia guanyadora, per la qual cosa imposava la seva “dieta” durant set setmanes a base de verdures i peix.
I és que, durant segles, els feligresos catòlics han mantingut el costum de respectar el període de penitència durant la Quaresma, uns dies de dejuni “i oració”, que va des del Dimecres de Cendra fins a l’arribada de la Pasqua o Resurrecció, en els quals no es podia menjar carn.
Propostes en forma d’empanades per al Carnestoltes i la Quaresma
Per sort, els temps han canviat una barbaritat, i la realitat és ben diferent. Però com en això del menjar i del beure ens encanta “seguir algunes tradicions”, seguim amb les tradicions. Per a la setmana carnavalesca, en Mimmar proposem nostres empanades més carnívores, com les empanades de botifarra, o qualsevol de les nostres especialitats amb receptes elaborades amb carn, des de la de pollastre rostit, al pulled pork. Mentre que per a les set setmanes de Quaresma, l’opció és clara: la Gallega, amb tonyina, o la Madriles, amb calamars, i per als més estrictes, qualsevol de les vegetarianes de la nostra carta: encara tenim la de calçots, a més de la d’albergínia, la de tomàquet, la thai veggie, la de samfaina, la de bolets o la d’espinacs.
I és que, qualsevol excusa és bona per a donar-li un mos a qualsevol de les nostres empanades, no creus?
