Les empanadilles argentines o uruguayas, les crestes catalanes o l’empanada galega, els dumplings orientals o las gyozas japoneses, els fatayers àrabs o els böreck turcs, les samoses hindús, el lajmayin jueu, les casadielles asturianes, les truchas de Salamanca, els borrachuelos canaris… De carn, de peix, de verdures, salades, dolces, fregides, al vapor o al forn, de massa tipus brick, de farina de blat de moro o de blat…
Les empanades, empandilles o crestes són presents arreu del món de mil i una varietat (i amb mil i un noms). De fet, és un d’aquests plats de la gastronomia mundial l’origen del qual se’l disputen més d’un país i moltes més d’una teoria. Per això, per ser més curosos al parlar de l’origen d’aquests saborosos bocins de menjar ens hauríem de perdre en els embullats túnels del temps.
En Mimmar ens agrada recordar que les nostres són de sabors reconeixibles, de les cuines de les mares, tietes o àvies. Però també ens agrada mirar més enllà i saber d’on venim, conèixer els nostres avantpassats. Per aquest motiu, volem dedicar aquestes línies a explicar-te el que sabem del desconegut origen de les empanades. Veiem algunes teories.
Algunes teories sobre l’origen de les empanades
- Segon l’origen etimològic de la paraula “empanada”, hauríem de saber que prové del mot “empanar”, que vol dir ficar alguna cosa dins d’un pa o massa i ficar-lo al forn. Així doncs, la història de les empanades podria venir de l’origen del pa fermentat.
- Els historiadors de la coquinària daten com les primeres mencions “literàries” de les empanades en l’any 1324, quan es va escriure el receptari “Sent Soví”. Algunes d’aquestes receptes es van reinterpretar més tard, en el 1520, quan es va editar el “Libre de Coch”, un receptari publicat en Barcelona per Ruperto de Nola. En aquest últim es mencionaven unes empanades farcides de tonyina, anguiles, truita i altres peixos.
- Es creu que les empanades ja són presents a la cuina de la Península Ibèrica des del segle XIII. De fet, al Pòrtico de la Glòria, de la Catedral de Santiago de Compostela (que data del 1188-1211), hi ha representada una empanada esculpida en pedra.
- Però si es mira molt més abans, es diu que la primera empanada es va originar a Pèrsia molts segles abans de Crist. I que d’allà va passar a la resta de països.
- Altres teories asseguren que van ser els grecs els seus inventors, i que de l’antiga Grècia va anar passant a Armènia, al Marroc i a la resta de Mitjà Orient, inspirant a Itàlia amb el seu original calzone i després de la mà dels moros a la Península Ibèrica, d’on van sortir cap al Nou Món.
Cuineres i pastors
La veritat és que a nosaltres ens agrada pensar que les empanades van originar-se de forma quasi coetània en molts i dispersos indrets del món, fruit de l’enginy d’alguna cuinera que volia preparar menjar per algun viatger o pelegrí o per als pastors que passaven llargues temporades fora de casa. Al cap i a la fi, era la manera més pràctica per a transportar i conservar carns o vegetals, embolicades en una massa semblant a la del pa. Amb el pas del temps, aquella massa farcida de menjar es va acabar coent i agafant la forma amb la que avui coneixem les populars empanades.
Però quan es parla d’empanades no es pot parlar d’una única recepta, no molt menys! Hi ha tantes varietats com es pot imaginar. Farcides d’ingredients dolços o salats, de carn, peix o vegetals. I si parlem de la massa, la varietat tampoc és minsa. Només a l’Estat Espanyol en trobem moltes versions, des de les crestes catalanes, o les formatjades dels Països Catalans, a l’empanada galega, de tonyina, llamprea, anguila, vieires o cloïsses, sense oblidar l’hornazo de Salamanca, o l’empanada de batallón del Bierzo.
Perquè al llarg de la història, les cuineres i cuiners han sabut adaptar-les als ingredients que tenien més a mà, als gustos i preferències, inclòs a les modes i tendències. Només cal fer una ullada als nostres temps, on les hem convertit en les reines del street food, en bocins saborosos i que sempre venen de gust. Com les que trobaràs a Mimmar. Encara no les has tastat?
